Fa un temps m’arribà par l’intanné (schiii) una imatge pareguda a aquesta. Era un efecte òptic curiós: “Veritat que el gris d’un punt sembla més fosc que l’altre? Doncs no! Només ho sembla, per l’entorn! Són iguals! Comproveu-ho amb el Photoshop si voleu!”
I efectivament.
Ara em trobe amb una rigorosa explicació en un llibre boníssim que m’he comprat: Principios Universales de Diseño, Ed. Blume. En ell s’expliquen 100 conceptes de disseny fonamentals, provinents de disciplines tan variades com l’arquitectura, la publicitat o el disseny d’interfícies d’usuari. Alguns d’eixos conceptes són la regla del 80/20, la fragmentació, la llegibilitat, les connotacions del rostre infantil, la navalla d’Ockham o la secció àuria. En aquest cas, la imatge il·lustra el concepte de la constància:
Tendencia a percibir los objetos como inalterables a pesar de los cambios de los mensajes sensoriales.
El fenòmen explica per què pensem que una persona no minva de tamany quan s’allunya de nosaltres i també com seguim sabent que la samarreta d’algú és blanca en una habitació fosca, quan en realitat el color que captem és el gris. Per al cas concret de l’efecte òptic en qüestió, ens diu:
A pesar de sus aparentes diferencias, los dos círculos situados dentro de los cuadrados son del mismo color e intensidad, hecho que se comprueba fácilmente cuando se tapan las zonas que rodean a los círculos.
O amb el comptagotes del Photoshop, clar. =)
Las diferencias percibidas son provocadas por errores de correción debido al sistema de procesado visual, que intenta mantener la constancia compensando las variaciones de color y brillo en diferentes condiciones de fondo.
