The Good, The Bad And The Queen (2007)
[el nou grup –primer disc, selftitled– de Damon Albarn, Blur]
The Karelia – Divorce at High Noon (1997)
[el disc de l'antic grup d'Alex Kapranos, Franz Ferdinand]
Maxïmo Park – Our Earthly Pleasures (2007)
[me abuuurrooo]
Kaiser Chiefs – Yours Truly, Angry Mob (2007)
Simian – Chemistry is What We Are (2001)
_se m’ha fotut l’Azureus i no puc apanyar-lo! Al principi es posa a cercar actualitzacions i ahí es queda. A algú més li ha passat?
“La primavera la sangre altera.
El polen flota y a la nariz azota.”Doctor Kawashima, Brain Training.
Tourists: respect the portuguese silence or go to Spain!
stencil plantilla vista per Annetes en Lisboa
Why call it tourist season if we can’t shoot them?
pintada vista per mi en Barcelona
Idea: crear un grup de flickr amb fotos sobre missatges contra el turisme abusiu. Possible nom: turisme sostenible (by Annetes)
És impressionant el nivell de frikisme de la gent! Ahir vaig vore en la newsletter de lecool.com edició Barcelona (disseny de Vasava), l’anunci de la presentació d’un grup festival anomenat A LOS HUEVOS TUYOS!
Per a qui no ho sàpiga, A los huevos tuyos! és una de les frases mítiques de Malalts de Tele, aquell programa d’El Terrat que presentaven Toni Soler i Rosa Andreu (eren matrimoni de veritat o només un paripé?). Recorde que la cosa anava de Paula Vázquez telefonant a una senyora per a dir-li que tenia l’oportunitat de jugar al panell de l’Euromillón:
– Buenos días! Soy Paula Vázquez!
– ¿Quién?
– Paula Vázquez. Le llamo del Euromillón.
– Hmm.. Aaaa los huevos tuyos!
No era un vídeo tan mític com els clàssics Pelegrí Pelegrí Pelegrí (¿de dónde vengo, o de dónde soy?) o ¿La Sufísie que eh? (a mí tú me hablah máh sinsillo), però era graciós. Algú el té i el pot pujar a DailyMotion, MetaCafe, Vimeo o GoogleVideo?
Actualització 01:
HE TROBAT EL DE LA SUFÍSIE EN GOOGLE VIDEO!
A MÍ NO ME HABLE ASÍN, EH?
Actualització 02:
També un clip muntat amb fotos i so del moment. Algo es algo:
– Para ver si de verdad están atentos y atentas, según descuelguen me tienen que decir: Verde, Azul o Rojo.
– ¿Sí?
– ¿Qué color?
– ¿Cómo que qué color?
– Que soy Paula Vázquez!
– A los huevos tuyos!
Igual que la gente cuando ve una botella de vino o el culo de una tía, a mí me ponen las tipografías.
Erik Spiekermann
via Tipografía Para Nostálgicos y Escritores Piratas
MobuzzTV
El dissabte passat vam eixir a sopar i de festa per a celebrar el natalici de Pau (que ja té un bloc!). Carmen i jo celebràvem, a més, que fa 2 anys que estem junts. Com passa el temps! T’estimu, peixet!
El cas és que vam anar a dos llocs –Dacsa i Varadero– on es prenen la tasca de DJ d’una manera “diferent”:
En Dacsa tenen una tele panoràmica prou gran on projecten videoclips de grups modernets (Ok Go, The Fratellis, The Gossip) que es baixen d’internet (ripped by fulanito). La pròpia música dels clips és la que sona sempre en el pub. Li vaig preguntar a una cambrera que com fan per a mantindre en pantalla el nom del grup i la cançó en tot moment (gran idea!), però només va saber dir-me que ho aconseguien gràcies a un programa per a Windows que només tenen ells i dos locals més en tota Espanya. Vaig pensar que tindria alguna cosa a vore amb MyStrands o PartyStrands, però tampoc volia ser pesat.
Després Rockadelic i al final a Varadero, on estava El Pichi (o és Pitxi?) posant musiqueta més comercial. A banda, projeccions de devedés en directe que en principi res tenien a veure amb la música que sonava. És a dir, igual que en Rockadelic quan sona Led Zeppelin però et gires per a vore la pantalla i te trobes les berrugues del senyor Lemmy (Motörhead). La música en Varadero no atreia gens la meua atenció (Maná, Mago de Oz) fins que es va acabar una cançó i van connectar amb el so que acompanyava a la imatge: un tema de Fito en directe. I tot seguit una altra volta la música sense imatge.
Per què no fan més llocs este tipus de coses? Li donarien un poc de vidilla als locals d’oci nocturn, no? Ara que, pensant-ho bé, si jo haguera d’obrir un bar, segur que abans d’instal·lar els tiradors de la cervesa, li muntava una web i li obria un grup en last.fm i un altre en flickr.
Es veia vindre que tard o d’hora açò anava a passar: m’han desactivat el compte de YouTube. Just el dia, mira tu quina casualitat, que Antena 3 llança el seu propi canal en internet convertint-se en la primera tele espanyola que ho fa.
La previsibilitat de l’assumpte no lleva que em faça una ràbia per a morir-se perquè, a banda dels monòlegs i els esquetxos d’El Terrat que he estat compartint estos mesos, també m’han esborrat uns quants vídeos personals com el de ma tia Reme recitant en nadal o aquell de quan vam pujar al Montdúver.
Quina panda de mamons! Què els picava a ells que hi hagueren vídeos de l’etapa TV3? És que ara Buenafuente i els seus col·laboradors són propietat exclusiva de la màfia del senyor Maurizio Carlotti?
Molt injust. Amb estes accions, l’única cosa que fan és crear-se enemics.
En fi, renovar-se o morir. I em referisc a mi, no a Antena 3, clar. Crec que no tenia cap vídeo que amb més o menys esforç no puga recuperar, així que d’ara endavant faré ús de Google Video i/o DailyMotion.
Després d’un post sobre caricatures i un altre sobre LOST –que ja feia temps que no en parlava–, les dos coses alhora: caricatures de Sawyer, Locke i Jack. [PapioHead]
_bonus: Dibuixant a John Locke en Photoshop [YouTube]
Un mashup brutal entre LOST i El Equipo A que recrea molts dels clàssics moments de la intro de la mítica sèrie dels 80:
En 1972, cuatro de los mejores hombres del ejército americano fueron arrestados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en la que se encontraban recluídos. Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna. Si usted tiene algún problema y se los encuentra, quizá pueda contratarlos.
Sempre m’han fascinat les caricatures. Això d’agafar els trets característics d’una cara i exagerar-los fins que la definisquen inequívocament, per a mi és pur disseny. Més encara si els dibuixos són com els que em vaig trobar ahir al blog de Javi Moya: traç modulat però rotund en blanc i negre, quasi com un imagotip, molt en la línia dels grans mestres de la il·lustració clàssica nordamericana.
El post on m’ho vaig trobar proposa el joc d’endevinar de qui es tracta. Són en total 82 rostres de gent coneguda internacionalment. Es pot fer servir Google per a vore com s’escriu un nom correctament.
 | Lorenzo Z. Arnold on gráffica.info |
 | laia on la fabricació del paper |
| Cool Rapidshare imag… on TARAO (miau!) | |
| gràffica.info | El a… on El diario Levante EMT lo vuelv… | |
 | missha on gráffica.info |
|
