Encara no entenc com se m’havia pogut escapar Señor Coconut!
Llisc a la seua descripció en LastFM –també té una entrada en la viquipèdia, però només en anglés- que l’alemany Uwe Schmidt és el DJ i productor musical darrere d’este curiós seudònim. Un dia, cansat de la música de ball europea, se n’anà a Santiago de Xile per explorar la música llatina. I allà va anar fent.
L’he descobert per un divertidíssim disc seu de versions tropicalitzades de Kraftwerk (El Baile Alemán, 2000), pero estos dies també estic sentint altres treballs que ha publicat i no puc fer altra cosa que recomanar-los strongly a tot el món amb ganes de covers amb el puntet friki de Richard Cheese, The Mike Flowers Pops o Easy Star All-Stars. Enganxe per ací la discografia completa i enllaços a blogs amb els discs en descàrrega directa:
Musikdesire s’ha convertit definitivament en el meu blog de descàrrega musical de capçalera. Atenció al tracklist del disc de versions que acaben de penjar, editat per la revista NME (pronúnciese ‘enemy’ amb un poc d’asquet) per a commemorar l’edició 2008 dels NME Awards:
01. Manic Street Preachers – Umbrella (Rihanna)
02. The Futureheads – A Picture of Dorian Gray (Television Personalities)
03. Lightspeed Champion – Back to Black (Amy Winehouse)
04. CSS – Knife (Grizzly Bear)
05. The Cribs – Modern Way (Kaiser Chiefs)
06. Kaiser Chiefs – Golden Skanks (Klaxons)
07. The Kooks – Young Folks (Peter, Bjorn and John)
08. Does it Offend You, Yeah? – Whip It [Live] (Devo)
09. Kate Nash – Men’s Needs (The Cribs)
10. My Chemical Romance – Song 2 (Blur)
11. Get Cape. Wear Cape. Fly – D.A.N.C.E. (Justice)
12. The Wombats – Bleeding Love (Leona Lewis)
13. Bloc Party – Say It Right (Nelly Furtado)
14. The Ting Tings – Anyway I Can
La cançó 11 és la que més m’ha impressionat: una versió acústica de D.A.N.C.E.! Com diria aquell: Justice, neng! =)
Estava jo tan tranquil sentint un disc molt guapet i easy listening que m’he baixat d’una indie singer-songwriter israeliana [Yael Naim] quan m’ha xocat comprovar que també té una versió del Toxic de la Britney Spears! I és que en els últims mesos ha sigut la cançó més versionejada que ha arribat a les meues mans: primer va ser la de Mark Ronson (feat. Tiggers), després la de Shawn Lee’s Ping Pong Orchestra i ara esta.
Mentre els Mojinos Escozíos publiquen el seu últim disc burlant-se de la portada del disc espanyol més venut de l’any –amb el consentiment i el bon humor de Bosé, es veu–, els estirats dels Red Hot Chili Peppers denuncien a la cadena Showtime per fer ús del títol del seu disc de 1999 per a donar nom a l’exitosa sèrie protagonitzada per David Duchovny.
_nota mental: baixar-me la sèrie i el disc dels Mojinos.
Radio 1. Established 1967 és un disc que celebra el 40 aniversari de la BBC Radio 1, l’emissora musical degana del Regne Unit. El doble CD conté en total 40 cançons –una per any, des de 1967 fins el 2006– que repassen la història recent del pop rock comercial en anglés. Les versions han sigut realitzades per grups actuals com Franz Ferdinand (versió de Bowie), InterpEditors (versió de The Cure) o The Streets (versió d’Elton John). Van assignar un any a cada banda i els van demanar que reinterpretaren alguna cançó que hagués estat al top20 d’eixe any en concret. >plana oficial de la BBC (amb informació detallada de cada pista) >entrada sobre el disc en la viquipèdia >torrent en mininova
Drive XV, A Tribute to Automatic for the People. La gent del bloc musical Stereogum ha tornat a demanar la col·laboració d’uns quants grupets alternatius per a llançar un altre disc versionat de cap a peus. Després d’haver tret el tribut a l’Ok Computer de Radiohead, ara li ha tocat a Automatic for the People, el treball més alabat de REM. Com sempre, recomanat a fans de Michael Stipe i companyia però contraindicat a puristes. >descàrrega gratuïta des d’Stereogum >Tributo gratuito a REM | Hipersonica
Si t’agrada Radiohead i t’agraden les versions, és possible que t’agrade OKX: A Tribute to OK Computer, un disc que el bloc Stereogum ha llançat de manera gratuïta en mp3 i que reunix a alguns grupets usamericans tocant les cançons de l’OK Computer a la seua manera. La moguda inclou notes dels artistes sobre cada tema i la portada en alta resolució.
Una que m’agrada especialment és esta particular Paranoid Android, interpretada pels danesos Slaraffenland:
[odeo=http://odeo.com/audio/14911693/]
Tan indies són les bandes, que l’únic nom que em sonava era My Brightest Diamond, a qui vam poder vore en directe el dissabte passat al Summercase en el meravellós Parc del Fòrum de Barcelona. Pel que fa al bloc, no estic molt productiu últimament i no m’abellix gens fer la crònica del que va ser el festival, així que deixe per ací uns quants enllaços de gent que ho explica millor:
Des de hui em declare ex-fiber. I no perquè no m’agrade el cartell (The Rapture, Ok Go, The Hives, Simian Mobile Disco) sinò perquè les dates del festival no són compatibles amb la feina, i com ja he dit moltes vegades, pasando d’anar només 1 dia. És massa mataor pegar-se la pallissa d’anar, tota la nit de ballao, i tornar-se’n de bon matí en una llauna de sardines plena de guiris, morts de calor i de son. En fi, que ens fem majors.
Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla (La Hora Chanante) també han fet este any la seua clàssica promo del festival: El FIB Heineken 2007 chana, amb Jacko de protagonista. Els ha quedat graciosa, però preferisc mil vegades la de l’any passat amb eixe mític “Ostia, Morrissey. Pues si ese dice que va, es que va”.
Nou disc doble de Dwomo (Déu, quanta D!): Moscas en Diciembre + Rapsodia de Frutas.
El 2n és de versions.
Una d’elles, el velero llamado libertad de Perales, en anglés:
