top10 musical de 2007

Ja em vaig quedar amb les ganes de fer un top10 musical de 2006 (Jarvis Cocker, Amy Winehouse, My Brightest Diamond) i he decidit que d’este any no passava. En condicions normals, els millors àlbums d’estos 12 mesos haurien sigut els de QOTSA, The Hives o Arctic Monkeys, però últimament m’ha agafat una veneta folk pop, singer songwriter, tweeter, lo-fi i female vocalist que jo què sé… sense oblidar la febra austrohúngara –i, per extensió, spanish indie pop– que m’ha reviscolat d’allò més, gràcies en part a les actuacions i als nous treballs d’Astrud i Hidrogenesse. La veritat és que després de donar-li algunes voltes, la llista definitiva no ha quedat del tot jacosa:

10. Justice – † (Cross)

El disc ballaor de l’estiu conté un temazo amb un senyor videoclip: D.A.N.C.E.
Cosins germans de Simian Mobile Disco i Digitalism.

09. The Go! Team – Proof of Youth

La festa padre. Eclecticisme pur i dur. No enganxa tant com el seu primer Thunder Lightning Strike (2005) però ha sigut un dels que més he sentit este any, segur.

08. Beirut – The Flying Club Cup

Sons balcànics, evocadors i tranquilets per a deixar-se anar.
Cançó destacada: Nantes (la 2)

07. The Arcade Fire – Neon Bible

Les primeres vegades que vaig escoltar este disc no em va agradar. Pensava que era monòton i no tenia l’emoció del seu primer Funeral (2004). Supose que per això no em va importar perdre-me’ls al Summercase. Vaig fer malament, obviously. Com els bons discs de veritat, ha anat guanyant amb el temps i s’ha convertit en un must. I és que emoció no sempre vol dir subidón.

06. Astrud – Tú no existes

Pop redó marca de la casa. Què dir d’ells?
Cançons destacades: Acordamos, El Vertedero de Sao Paulo, Noam Chomsky, Los Otakus, Paliza, Minusvalía… ufff, són quasi totes, no?

05. José González – In Our Nature

Un poc fonyiga, val… però m’ha agradat prou i n’he regalat una còpia original este any, que ja és dir. Un tipet cantant, una guitarreta i una versió de Teardrop de Massive Attack. Este suec amb nom d’españolito medio és qui feia el tema de fons del primer anunci de les teles Bravia de Sony, aquell de les pilotetes rodant carrer avall.

04. Patrick Wolf – The Magic Position

Qué clase té este home, Déu. LasFM em diu que he sentit este disc un total de 114 vegades este any, el que més. Amb permís de Richard Hawley i Jens Lekman, un dels millors descobriments que he fet en 2007.

03. Richard Hawley – Lady’s Bridge

Diuen que l’anterior Cole’s Corner (2005) d’este excomponent de Pulp era infinitament millor que el disc que ha tret enguany, però jo l’he descobert ara a la vellea i m’encanta! Pedazo de indie crooner este Ricardo.

02. Radiohead – In Rainbows

Probablement m’ha perdut la vena talibán share-the-music™ que tinc, però cal reconéixer que l’efecte que ha causat el llançament del nou treball de Radiohead a internet ha sigut brutal. I a mi em pareix una digníssima continuació de la seua discografia, cony.

01. Hidrogenesse – Animalitos

Carlos i Genís ja són com de la família i el seu Animalitos ha sigut la bomba d’este 2007. Palm Fest, Berlin i Fiesta Austrohúngaro. Ole, ole i ole.

Més musiqueta nova que sent estos dies i que em fa feliç, o no:
Jens Lekman – Night Falls Over Kortadela (2007)
Elvis Perkins – Ash Wednesday (2007)
Nicole Atkins – Neptune City (2007)
Devastations – Yes, U (2007)
Black Kids – Wizard of Ahhhs [EP] (2007)
Los Campesinos! – Sticking Fingers into Sockets (2007)

Etiquetes: 2007, CD, discos, discs, llista, top10