Este és el disseny final que he presentat al concurs de samarretes del Festival de Benicàssim en col·laboració amb el grup DAA (Designers Against AIDS) per promoure la concienciació pública sobre la SIDA. El termini de presentació acabava dissabte passat, així que ho publique sense por al plagi. Campanyes sobre la SIDA, plagi… algun dia explicaré ací la història completa, hehe.
El premi són 2 entrades VIP per al FIB d’enguany. A vore si amb un poc de sort podem vore al Morri pel morro i furgar al mític paquestéisbackstage del festival.
I sí, és la FF DIN! Podria dir que les línies quadraven molt bé amb el traç de les ulleretes, però no… és defecte professional. I ja està. KILL DIN!
Atenció al bot que he pegat en trobar-me amb este Captcha quan he tirat a baixar-me un capítol des de RapidShare. Han implementat un nou sistema per a diferenciar persones de màquines afegint gaticos y monetes gats i gossos per damunt de les lletres i distorsionant-les a lo bestia, de tal manera que t’has de fixar bé i posar només les lletres que es corresponen amb el criteri que t’indiquen. En este cas un gat. A mi de vegades em costa vore si és un gat o un gos, eh? I això que sóc persona, neng.
No he pogut evitar enrecordar-me de la cançó Pinta de Tarao de Los Punsetes:
L’altre dia vaig vore el diaporama de Xavi Calvo i em va picar la curiositat per la musiqueta que sonava de fons. Més avall, en els comentaris, s’indicava que era una cançó de la Youngblood Brass Band, i em vaig baixar la discografia, per provar. No em van atraure especialment (no estic en eixe moment jazzístic instrumental), però en el seu disc de 2001 Unlearn, em vaig trobar amb una versioneta de lo més apanyà del temazo d’Stevie Wonder que va fer popular un tal Coolio (porculio?) en aquella mítica pel·lícula amb Michelle Pfeiffer: Mentes Peligrosas. Ojo, que d’allò ja fa 13 anys! Redéu, què majors som!
Una parida gràfica de les meues, simplement. =)
I és que la FF DIN és una tipografia tan mariperfecta que t’entren ganes de matar. I de tant vore-la i utilitzar-la encara més. També he fet una versió per al Primer Concurs Mundial Txaperil de CuatroTipos:
La notícia tecnològica del dia és que flickr té des de hui suport per a vídeo, només per a usuaris Pro (els que paguem) i limitat a 90 segons / 150 Mb. De seguida han aparegut grups de gent en contra argüint coses com aquestes:
- Per a vídeos ja tenim YouTube.
- Açò va a omplir-se de mala gente i la qualitat del servei va a caure.
- Es perd la màgia i l’esperit inicial de flickr.
- Es banalitza el noble art de la fotografia.
No li veig sentit a cap dels arguments, la veritat. Em sorprén molt l’actitud purista d’aquells que s’han posicionat en contra, d’aquesta manera tan poc reflexiva i radical. I ho dic jo, que amb quasi 850 imatges carregades i una síndrome de tikismiquisme agut seria un ferm candidat a rebutjar les que els administradors denominen fotos llargues en flickr.
Anem a veure. On està el problema? Si no vols vore vídeos no ho fas. Pots desactivar sense problema l’opció en les cerques i en els grups. I si no vols pujar-los, igual. Ningú t’obliga. Que s’omplirà de gent xunga que embrutarà el bon nom de flickr? Per què no mirar-ho pel costat positiu? Jo veig una oportunitat única per a conèixer altres punts de vista d’alguns dels meus contactes preferits. Si la cosa va d’embrutar, només cal veure la muntonada de banners merdosos que a hores d’ara ja omplin els grups per la causa com no videos on flickr o we say no to videos on flickr. De veritat, què els pica? Que algú m’ho explique, per favor. Et donen un servei més pel mateix preu! Si damunt no trastoquen massa el disseny ni la interfície, se suposa que és una jugada redona i positiva per a tots, no? No entenc res.
En la Dosis Diaria de hui en MobuzzTV han aparegut els avatars d’alguns twitters valencians, entre ells el meu! La notícia era que una usuària (Coco) ha iniciat un viral que consistia a tunejar-se la imatge amb ratlletes. Però mireu el vídeo, que Iria ho explica millor:
Si passeu per Tarragona no podeu deixar de vore l’exposició Henri Cartier-Bresson Fotògraf, del 31 de gener a l’11 de maig al Centre Social i Cultural de La Caixa. La visita és gratuïta i alguns dies fan visites comentades molt interessants en català i castellà. Informació completa al fullet:
Berto intenta convèncer a Buenafuente de que la nova cançó de Tata Golosa “La Pastilla” és igualeta que “Los Micrófonos”. Simplement descacharrante, que és una paraula en castellà que m’encanta.
